Cites documentals i fonts: c. d' Armand Obiols
"Joan Prat i Esteve Sabadell, 1904 - Viena, 1971 Escriptor, conegut amb el pseudònim d'Armand Obiols. Formà part de la Colla de Sabadell. Fou col·laborador del 'Diari de Sabadell' i un dels creadors d'Edicions La Mirada. Féu també de corresponsal a 'La Veu de Catalunya', 'La Publicitat' i fou redactor de 'La Nau'. Utilitzà diferents pseudònims. En els anys 1938 i 1947 va ser redactor en cap de 'La Revista de Catalunya'. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, s'exilià. Fou considerat un gran escriptor en potència, però a causa del seu esperit crític no va publicar cap llibre durant la seva vida. L'any 1973 foren publicats els seus 'Poemes' els quals representen una de les màximes expressions del noucentisme."
[...] "Al llarg d'una quinzena d'anys l'activitat principal de l'Obiols fou la lectura i els estudis literaris i d'idiomes; quant als estudis de Dret, empresos cap al 1920, mai no se'ls va prendre seriosament. Preparava els materials per a diversos assaigs i una novel·la -n'arribà a escriure els primers esborranys o els primers capítols- i sobretot planejava i assajava pacientment la seva 'obra poètica'." (p. 5-6) [...] "Malgrat la intimitat que aleshores ens lligava, a penes vaig arribar a conèixer res del que escrivia per a ell; però, això sí, me'n parlava profusament. Una estranya retenció, feta de timidesa, de pudor, tement potser que els primers resultats dels seus projectes, sempre indecisos, sempre provisionals, no fossin justament apreciats, en mantenia en secret l'evolució. Així el nostre tracte de cada dia, gairebé es reduí, en l'aspecte literari, a dilatats i animats diàlegs. La part del meu interlocutor, plena de substància original, de judicis sorprenents, de revelacions imprevistes, sostenia i augmentava la meva fe en les grans possibilitats del seu talent." (p. 6-7) [...] "El casament de l'Obiols donà lloc a escenes si més no curioses, insòlites. La celebreció no fou ostensible, però entre els invitats a l'àpat de noces figurava un petit grup de militants revolucionaris que al capdavall s'havien incorporat a les Patrulles de Control. Aquells homes aguerrits i brutals -un dels quals era parent de la núvia- havien estat en temps de pau, ciutadans de tot repòs, però sota la revolució foren atacats pel virus de l'acció repressiva directa amb resultats extraordinaris. Renegaires, grollerament desimbolts, pintorescos, amenitzaren la reunió amb relats d'una sevícia exemplar. I l'únic ritu amb què fou adornat aquell matrimoni forçosament civil consistí en una visita a la tomba del pare de l'Obiols, que havia mort encara ben jove. El cementiri de Sabadell, encimat a la Serra de la Salut, és obert a tots els vents; allí, al voltant de la llosa sepulcral, els quatre gendarmes descarregaren llurs trombons contra 'els déus que l'ample cel posseeixen', en una mena d'homenatge espetegant i tètric a l'estirp dels Prat. En aquella ocasió, un amic íntim digué al nuvi: 'Tu no t'has casat pel civil, sinó pel criminal!'. " (p. 20-21)
Altres fonts bibliogràfiques
D. A.La Colla de Sabadell, entre el Noucentisme i l'Avantguarda
Fundació La Mirada
2002